11/08/22

Mesaustu – Orìgine de sa festa

Dae inoghe a pagas dies festamus sa festa de Mesaustu. Comente naschet custa festa?

In s’annu 18 a.C. s’imperadore Ottaviano Augusto (chi at dadu su nùmene a su mese de austu) aiat istabilidu chi, finidos sos traballos de campagna, sa gente esseret tentu unu tempus de pasu e de festas. Li naraiant Feriae Augusti (‘riposo di Augusto’) e teniat orìgine dae sa traditzione de sos Consualia, festa dedicada a Conso deus de sa terra e de sa fertilidade.

In custu tempus si faghiant festas e cursas de caddos in totu s’Imperu, e sos massajos costumaiant a fàghere sos augùrios a sos meres, e a retzire dae issos un’istrina.

Sas dies de pasu (e de festa) duraiant totu su mese e su 13, in particulare, si festaiat a Diana, signora de sos buscos, protetora de sos animales agrestes e bardiana de benales e rios.

Sèculos a pustis, sa crèsia catòlica at fatu sua custa festa, dedichende·la a Nostra Signora Assunta e ispostende sa data a su 15. Su dogma de Maria artziada a Chelu in ànima e corpus l’at proclamadu paba Pio XII in su 1950.

Sa gente cando at comintzadu a festare su Mesaustu cun gitas a campagna e a mare? Sas “gitas fuori porta” sunt comintzadas in sos Annos Binti, cando su Fàsciu at organizadu sos “Trenos populares de Mesaustu”, chi permitiant a sos italianos de biagiare peri s’Itàlia cun billetes baratos. S’oferta baliat pro su 13, 14 e 15 de austu e permitiat duos tipos de essida: “Gitas de una die” (intre sos 100 chilòmetros) e “Gitas de tres dies” (100-200 chilòmetros). In custa manera sos italianos ant comintzadu a bìere logos diversos sena pagare meda.

E in su restu de su mundu? S’Irlanda, chi est catòlica meda, su 15 de austu festat s’Assuntzione de Maria e finas in Cànada b’at festa natzionale in onore de Nostra Signora.

S’Ìndia su 15 de austu ammentat sa Die de s’Indipendèntzia dae sa Gran Bretagna (15 de austu 1947) pro more de s’impignu de Mahatma Gandhi.

In àteros logos (Istados Aunidos, Gran Bretagna, Rùssia, Tzina) su 15 de austu est una die che a totu sas àteras.

Ah, a propòsitu: in sardu non si narat Ferragosto ma Mesaustu, e s’orìgine de sa paràula est bastante crara (‘sa metade de su mese de austu).

(GF.P.)

02/08/22

Su Bonus pro sa prima domo si podet otènnere (finas a su 31 de nadale) finas cun ISEE artu

Sa Lege de Bilàntziu 2022 at prorogadu finas a su 31 de nadale su Bonus “Prima Domo”, cuncordadu dae su Guvernu pro agiuare sas famìllias in dificultade.

Su Bonus est pensadu pro dare un’agiudu a sos giòvanos chi tenent prus pagu de 36 annos e chi cherent comporare sa prima domo

Chie lu podet otènnere: lu podent pedire sas còpias e sos bajanos chi apant comporadu o depant comporare sa prima domo e tèngiant un’indicadore ISEE chi non sobret sos 40.000 èuros.

Tipologias: 1) còmporos intre privados: non si pagant imposta catastale, imposta ipotecària e imposta de registru; 2) còmporos sugetos a Iva: si podet otènnere unu crèditu de imposta chi agualet su tributu versadu pro comporare sa prima domo, e non si pagant sas impostas catastales e sas de registru.

In su Bonus intrant sos immòbiles residentziales (categoria A), non sos de lussu. Si podet impreare finas pro comporare magasinos e box (C/2), garàgios (C/6) e lògias (C/7).

Comente si rechedet su contributu: tocat de presentare domanda a sa Banca o a s’Intermediàriu finantziàriu chi devet dare su mùtuu.

Cando iscadit: sas domandas cherent mandadas intro de su 31 de nadale 2022.

Totu sas informatziones si podent agatare in su link chi sighit:

(GF.P.)

01/08/22

Prorogada sa data de sas domandas pro comporare bestiàmene bùulu de riprodutzione

S'Agentzia Laore Sardigna dat a ischire chi est prorogada a su 5 de cabudanni 2022 sa data pro presentare sas domandas pro comporare bestiàmene bùulu de riprodutzione.

Sunt ammìtidas a finantziamentu sas ispesas fatas dae sa prima die de freàrgiu 2022 finas a su momentu de presentare sa domanda. La podent fàghere sos allevadores (a sa sola o cun àtere) iscritos in su registru de sas impresas de sa Càmera de Cummèrtziu Indùstria Artesanadu e Agricultura, in s'Anàgrafe natzionale de sas impresas agrìculas e in sa Banca Datos Natzionale de su bestiàmene bùulu.

Sas domandas si podent mandare (online ebbia) finas a sas 2 (h 14,00) de su 31 de ghennàrgiu 2023.

Totu sas informatziones las agatades incarchende in su link chi ponimus in fatu:

https://www.sardegnaagricoltura.it/index.php?xsl=443&s=438480&v=2&c=95233&vd=1

(GF.P.)

26/07/22

Su fragellu de su tzilibirche: unu pagu de istòria e de ammentos

Su tzilibirche est torradu.

No est sa prima borta chi càpitat, ma ponet semper timòria custa invasione de animales abramidos, chi in totue in ue passant lassant su desertu (una truma de tzilibirche si nche podet mandigare in una die su tantu de alimentos de 35mìgia persones).

Fatu-fatu, onni tantu in s’istòria de s’òmine b’at istadu de custas invasiones: agatamus immàgines de tzilibirche giai in sas tumbas egitzianas dae su 2470 a.C. e onni tantu de annos custu animale torrat a essire e a luare territòrios intreos, bolende a 15 chilòmetros oràrios sena si fàghere firmare dae cosa peruna, ne abba nen fogu ne impedimentos de perunu tipu.

Sa Sardigna patit custu fragellu dae semper, e unu tempus a chie agiuaiat a lu cuntrastare li daiant una ricumpensa: in su beranu de su 1868 sa gente de Tàtari est imbàtida a nde cunsignare 40 cuintales a sa die.

In su sèculu passadu sa Sardigna at tentu custa peste in su 1915, 1929, 1933 e 1946. S’invasione de su 1946 aiat luadu prus de su mesu de s’ìsula: su prefetu de Tàtari aiat pretzetadu a totu sos òmines dae sos 18 a sos 60 annos pro prestare servìtziu in sa gherra a su tzilibirche e s’emergèntzia fiat imbàtida a su puntu chi dae iscola b’andaiant finas sos pitzinnos cun sas mastras.

Cussu annu aiant postu in campu 100mìgia òmines e chentinas de mezos, escas, arsènicu e gas velenosos, piròforos e iscudeframas (lanciafiamme) e onni tratamentu pro distrùere oos e bermes.

De seguru totu sos velenos impreados sunt abarrados in sa terra e in s’abba e tenent responsabilidade (paris cun sa meighina contra a sa malària) in su nùmeru mannu de patologias graves chi nche tenimus in Sardigna.

Sos betzos de Iscanu naraiant chi in su 1946 su tzilibirche “annuaiat su sole” e in campagna non b’aiat lassadu cosa peruna, ne ortos e nen trigu... Pro nche l’ispèrdere aiant betadu fùrfure avelenadu, chi però nch’aiat ispèrdidu finas sas abes e nde las acolliant mortas dae terra a trobias prenas.

S’isterrimenta de insetos mortos ammuntaiat su logu: bi nd’aiat una manu finas in sas ispiàgias. A bortas tocaiat a nde calare dae sos trenos pro betare rena in sos binàrios, ca su tzilibirche mortu faghiat iscadriare sas rodas.

In custas invasiones, a su disisperu de no ischire prus ite fàghere, sa gente s’invocaiat a Deus e prus de una borta su tzilibirche l’aiant iscuminigadu: in su 1837 sos abitantes de s’Asinara aiant chircadu a unu padre in cuntzetu de santidade chi, pigadu a sa punta chi oe si narat “della Scomunica”, aiat fatu un’esortzismu e su tzilibirche si nche fiat betadu in mare e non fiat torradu prus.

Sa matessi cosa fiat capitada in Gaddura in sos Annos Trinta: sos massajos disisperados, a pustis provadu a nche l'ispèrdere in onni manera, si fiant invocados a Padre Manzella chi fiat unu padre vincentzianu in cuntzetu de santidade. Issu los aiat fatos acudire cun iscovas e rampos e lis aiat naradu de trubare su tzilibirche finas a unu riu, e de pregare a Deus. Fidende·si de su padre, sos massajos (chi puru ischiant chi cussu animale fiat bonu a nadare) aiant postu in mente e su tzilibirche si nche fiat betadu in su riu e fiat afogadu.

Su tzilibirche essit a campu, a su sòlitu, in sos meses de làmpadas, trìulas e austu, cando sa terra est calda. Sos espertos narant chi s’ùnica manera pro firmare s’invasione diat èssere a arare sos terrinos, ca in custa manera si distruent sos oos: giai in su 1869 s’ingegneri Pietro Passerini ispiegaiat chi custu insetu preferit sa terra sena coltivare e pro custa resone sa mègius manera pro li parare fronte diat èssere a bonificare sos terrinos e a los coltivare.

In s’isetu chi si fatzat una pianificatzione sèria pro nche l’ispèrdere de su totu, su tzilibirche est betende·nche a terra totu s’economia de sa Sardigna tzentrale.

Pro nd’ischire de prus subra de custu argumentu podides lèghere sos artìculos chi sighint:

https://altreconomia.it/in-sardegna-linvasione-delle-cavallette-mette-in-ginocchio-allevatori-e-agricoltori/

https://agronotizie.imagelinenetwork.com/difesa-e-diserbo/2020/09/02/cavallette-un-flagello-che-dura-almeno-da-2500-anni/67765

https://rsa.storiaagricoltura.it/pdfsito/80_6.pdf

(GF.P.)

29/06/22

"Il sogno di Giulia" - Dae su dolore de sa morte naschet sa vida pro tantas famìllias

Comente si podet atzetare sa morte de una fìgia de 10 annos? Comente lu podet aguantare su coro de una mama? Trasformende·lu e faghende·nde nàschere unu bene pro sos fìgios angenos.

Est su chi at fatu Eleonora Galia de Bosa, a pustis de sa morte de sa fìgia Giulia pro unu tumore a su cherbeddu in su 2018.

Giulia, pagu tempus in antis de mòrrere, aiat pedidu a sa mama de dare totu sos giogos suos "a sos pitzinnos prus isfortunados de me, a sos chi non tenent nudda". E est su chi sa mama at fatu faghende nàschere s'assòtziu "Il sogno di Giulia", chi retzit e regalat giogos, bestires, libros e totu su chi podent bisongiare a una famìllia chi est pesende pitzinnos minores.

Sa sede de s'assòtziu est in Casteddu (carrera Baronia n° 13) e est aberta mèrcuris e chenàbura dae sas 4 a sas 7 de sero (h 16-19).

Sas famìllias chi s'agatant in situatziones de dificultade podent andare e retzire totu su chi lis bisòngiat. In s'assòtziu b'agatant finas tantos professionistas (nutritzionistas, psicòlogas, avocados, mastros, dentistas, ginecòlogas etc.) chi prestant servìtziu sena si fàghere pagare nudda.

Chie si cheret pònnere a disponimentu donende giogos, bestires, libros o sa professionalidade sua podet cuntatare s'assòtziu in carrera Baronia o iscrìere unu messàgiu in sa pàgina Facebook "Il sogno di Giulia Zedda".

Si calicunu cheret dare un'agiudu econòmicu pro sas ispesas de su locale podet fàghere unu bonìficu a su contu currente bancàriu "Banco di Sardegna - Agenzia di Cagliari - Filiale 5 - Pirri" (IBAN IT14J0101504808000070693843) o dare su 5X1000 a "ilsognodigiuliazeddaodv" (Codice Fiscale 92251870926).

Si podet agiuare finas comporende sas mallieddas de s'assòtziu, sos gadget dedicados a Giulia o su libru "Volevo vivere a colori" iscritu dae sa mama Eleonora Galia.

(GF.P.)


28/06/22

Sas biddas isparidas de Sardigna

Fotografia dae su web
Sa Sardigna, in una manera o in s’àtera, at dèvidu fàghere sos contos dae semper cun s’ispopulamentu. Si a dies de oe esistit finas unu situ in ue si podent bìere sas fotografias de sas biddas isbandonadas, giai dae sa note de s’istòria sos sartos sunt pintirinados dae sas ruinas de deghinas e deghinas de biddas, isparidas in sa note de su tempus. Comente? Pro ite? Non semper l’ischimus.

Su primu chi nd’at pesadu sa chistione est istadu su pìscamu Giuanne Franciscu Fara chi in su 1500 at comintzadu a nde faeddare, andende finas peri sos sartos a bìere sas ruinas, chi in tempus suo s’agataiant ancora.

Ischimus chi in su 1300 sas biddas in Sardigna fiant 318 e in su 1485 sunt torradas a 150, cun unu minimamentu de su 52,8%.

Est unu fenòmenu chi esistit in totu Europa ma in perunu logu de Europa est imbàtidu a sos livellos chi tenet in Sardigna. Sas gherras, sas disgràtzias, su malu fàghere de sa gente, sas maladias, in Sardigna nch’ant fatu isparire diòtzesis intreas e s’ùnicu signale chi nd’abarrat sunt sas crèsias e sos pontes, chi essende fraigados a pedra aguantaiant de prus.

Dae su 1348 a sa fine de su sèculu XV sa Sardigna at tentu sete epidemias de peste e in agiunta sa malària e annos de carestia tremenda chi ant lassadu sa gente sena nudda a mandigare. Sa carestia de su 1540, in manera particulare, est istada orrorosa a su puntu chi sa gente s’est betada a si mandigare canes e sòrighes e, carchi borta, finas a sos fìgios. Sa gente at fuidu dae sas biddas a sos logos prus mannos e biddas meda nche sunt isparidas gasi, sena lassare signale perunu de s’esistèntzia issoro: naschiant, moriant, cambiaiant giassu e de sas prus antigas non nd’at abarradu ammentu, ne est abarrada in sas comunidades a làcana sa curiosidade de nd’ischire carchi cosa in prus.

Chi siat istada sa peste o una fàida o sos isrobatòrios fatos dae montagninos o moriscos, de cussos logos nos abarrant ebbia sas novas chi si sunt pòdidas agatare dae sa memòria de sos betzos. O a bortas nudda.

De Manurri (Ogiastra), pro esempru, ischimus chi totu sos òmines sunt mortos pro una fàida de onore, in su 1776. Est una cosa istrana, pro logos nostros, ma l’ischimus de seguru ca cando est essida sa boghe s’agataiant ancora duas fèmina de Manurri, una in Orthullè e una in Barì.

Finas de Ispasulè (Mandrolisai) tenimus informatziones seguras: paret chi l’apant isbandonada intre su 1720 e su 1760 ca Raimondo Bonu, un’istòricu locale, in su 1936 aiat faeddadu cun sos betzos de Atzara chi s’ammentaiant de una “Tzia Antioga de Ispasulè”, una fèmina chi sende issos pitzinnos teniat otantabator annos e fiat fìgia de una fèmina de Ispasulè chi aiat lassadu sa bidda a chimbe annos. Naraiant chi in sa bidda b’aiat abarradu ses persones ebbia, chi si nche fiant dèvidas andare pro fortza cando unu tzertu Mutintu Mannu de Sòrgono aiat luadu (‘avvelenato’) sos benales.

A Bortiòcoro, bidda de su Gocèanu chi in su 1728 teniant ancora trinta abitantes, nche l’ant ispèrdida “su fogu e su velenu” e su sartu si l’ant divididu sos printzipales de Bòttidda, Esporlatu e Burgos. S’ùrtimu chi si nch’est andadu est su pàrracu e si nch’at leadu sos documentos de sa parròchia, chi como sunt custoidos in sa parròchia de Illorai. Est una de sas pagas biddas chi at lassadu rasta iscrita de sa vida sua.

Ma de sas biddas prus antigas non nos at abarradu informatzione peruna. Sas chi fiant prus a curtzu a mare ant dèvidu fuire dae sos isrobatòrios de sos Moros chi pro prus de milli annos ant iscurrigiadu peri sos mares calende·nche subra de sas biddas de improvisu, ponende fogu a sas barcas, isrobbende sas domos e impresonende sa gente. Sos chi biviant in logos de mare si nche sunt dèvidos andare a logos prus seguros e narant chi finas Aristanis siat nàschida in custa manera, cando in su 1070 sa gente si nch’est fuida “portende dae Tharros sa perda a carros”.

Duncas su chi oe si narat “spopolamento” sa Sardigna lu connoschet bene dae sa note de su tempus. Sas biddas naschent, creschent e morint ma sa raighina de s’àrbore sarda abarrat semper bia e torrat semper a bogare fògias.

(GF.P.)

27/06/22

Sa "Rete Montiferru Planargia", voluntàrios in agiudu de sos pastores pro bonificare sos terrinos in ue est passadu su fogu

S'inferru l'amus bidu in ogros s'istiu passadu, ma dae cussu inferru nd'at essidu iscàmpulos de chelu chi consolant su coro.
Su prus evidente est istadu su movimentu de solidariedade chi at dadu agiudu in onni manera a sos pastores de sos logos in ue est passadu su fogu.

Las portamus ancora in ogros, sas fileras de càmios prenos de foràgiu e de ogni bene de Deus acudende a logos nostros dae ogni logu de Sardigna, e sa solidariedade chi est imbàtida dae totue. E custu est su chi s'est bidu ca fiat impossìbile a no lu bìere.

Ma b'at una retza de agiudos cuados, agiudos de gente chi at rispostu a sa cramada de chie deviat bonificare sos terrinos e a sa sola non bi la pitzigaiat. De custu non si nd'ischit ma est su lentore chi est faghende torrare a frorire sa terra assassinada.

Custa retza si narat "Rete Montiferru Planargia" e est nàschida dae sa mobilitatzione de grupos de voluntàrios chi si sunt postos a disponimentu de chie teniat bisòngiu.

Ite faghent custos voluntàrios? Agiuant a nde pesare muros, a fàghere mureddas, a torrare a serrare sos logos in ue b'est passadu su fogu pro chi su bestiàmene non si nch'essat a s'istrada.

Andant a ispesas issoro, sena retzire nudda in càmbiu, cun s'ùnicu iscopu de traballare pro su bene comune chi est bene de totus.

B'at gente chi benit dae onni logu de Sardigna e finas dae continente e dae èstero. A bortas non sunt mancu "de s'arte", no ant mai traballadu in campagna ma s'improntant a fàghere onni cosa cun sa cussèntzia chi sunt traballende pro su bene de totus.

Chie s'est agatadu in campagna in cussos momentos orrorosos, solu, pro difèndere su capitale suo dae su fogu ischit cantu bene podet fàghere una betada de manu in sos momentos de dificultade. Ca finas a como s'ùnicu agiudu beru est bènnidu dae sa gente, chi s'est mòvida a sa sola sena istare isetende sas istitutziones, totus aunidos comente frades e comente pòpulu.

Chie tenet praghere de aderire a sa "Rete Montiferru Planargia", finas in manera autònoma, si podet iscrìere in sa pàgina de su situ internet, in ue sunt elencadas sas aziendas chi ant pedidu agiudu.

Totu sas novas las agatades in su situ Internet, in sa pàgina Facebook e in su canale Telegram.

(GF.P.)