Tres documentàrios in sardu pro faeddare de ambiente, istòria e gastronomia

S'istendardu de sos Moros (Magumadas)

Pro sos amantiosos de istòria, ambiente e traditziones publicamus tres documentàrios aprontados dae sa Provìntzia de Aristanis (Setore Edilìtzia e Istrutzione - Servìtziu Progetatzione e Gestione edilìtzia iscolàstica e istitutzionale - Ufìtziu de s'Istrutzione pùblica) a intro de su progetu "Su sardu: limba bia" annualidade 2021, finantziadu dae sa Regione Sardigna.

Sos documentàrios, totu in sardu, presentant su territòriu de Aristanis e sas bellesas suas faeddende de tres argumentos chi nde ponent in mustra sas caraterìsticas particulares: s'ambiente, s'istòria e sa gastronomia.

Pro los bìere podides incarcare in sos link chi sighint:

Istòria

Ambiente

Gastronomia

Finidos sos laboratòrios didàticos pro sos pitzinnos

Eris 5 de trìulas 2023 s'est fatu s'ùrtimu de sos laboratòrios didàticos pensados dae s'Ufìtziu Limba Sarda pro sos pitzinnos de sas biddas chi ant aderidu a su progetu "Sa limba sarda vivet". 

Su progetu, chi tenet comente capu-filera s'Unione de sos Comunes de Pianalza, est finantziadu cun su dinari de sa Lege 482/1999 (artt. 9 e 15), de sa Lege regionale 6/2012 (art. 13, comma 2) e de sa Lege regionale 22/2018 (art. 10, commas 4 e 5) pro s'annualidade 2022.

Sos pitzinnos chi ant partetzipadu ant imparadu a faeddare, giogare e cantare in sardu e, a sa fine de sos laboratòrios, ant retzidu unu libreddu de contos e cantzones pro pòdere sighire a giogare e a imparare finas in domo.

Sas atividades si sunt fatas in collaboratzione cun biblioteca e tzentros de agregatzione de sas biddas chi ant aderidu, ponende paris sas cumpetèntzias de operadoras linguìsticas, bibliotecàrios e educadoras culturales chi ant dadu disponibilidade manna.

Sas ischedas impreadas in sos laboratòrios si podent iscarrigare dae su link https://www.unioneplanargia.or.it/2023/02/02/sportello-linguistico-ufitziu-limba-sarda/

(GF.P.)

Ràdio Planàrgia comintzat sa programmatzione in sardu de ocannu

Dae lunis 12 de làmpadas Ràdio Planàrgia comintzat sa programmatzione in sardu pro pitzinnos e mannos, in collaboratzione cun s'Ufìtziu Limba Sarda de s'Unione Comunes de Pianalza.

Una parte de sas trasmissiones est dedicada a sos pitzinnos prus piticos chi dae su lunis a sa chenàbura, in antis de andare a dormire, ant a pòdere ascurtare "Su contu de sa bonanote" e ant a pòdere connòschere sos animales faeddadores de Esopo e de Fedro. Su programma andat in onda a sas deghe e mesa de note (h 22,30) cun rèplica a sas 7 de sa die in fatu.

Sos mannos chi aprètziant s'iscritura de Gràtzia Deledda ant a pòdere ascurtare una seletzione de contos de custa iscritora su mèrcuris a sas ùndighi e mesa de mangianu (h 11,30) cun rèplica sa chenàbura a sa matessi ora.

Dae su lunis a sa chenàbura a sas 7 de mangianu e a sas 7 de sero (h 19,00) "Su ditzu de oe" est dedicadu a sa sabidoria antiga adatada a sos tempos modernos.

Custas trasmissiones sunt curadas dae Gianfranca Piras e Maria Giovanna Serchisu, operadoras de s'Ufìtziu Limba Sarda de s'Unione Comunes de Pianalza.

Ràdio Planàrgia est sa ràdio istòrica de Bosa e de sa Pianalza. Dae cando est nàschida, in sos annos Otanta, at tentu semper un'atentzione particulare pro sa limba sarda in sa programmatzione sua, ospitende programmas in sardu de informatzione e de aprofundimentu ma finas de mùsica e de poesia.

(GF.P.)

S'Ufìtziu Limba Sarda collàborat cun Ràdio Planàrgia

S'Ufìtziu Limba Sarda at comintzadu una collaboratzione cun Ràdio Planàrgia, in s'idea chi unu canale de difusione che sa ràdio potzat agiuare meda s'amparu de sa limba sarda in su territòriu nostru.

Cras 4 de maju 2023 a sas 10 de mangianu (e in rèplica sàbadu 6 de maju semper a sas 10) s'at a trasmìtere sa cunferèntzia “Sa limba italiana in buca de sos Sardos: piessignos e curiosidades de s’italianu regionale de Sardigna” fata in UniTre in ocasione de sa Die de sa Sardigna e contivigiada dae Antoni Nàtziu Garau.

Prus a in antis ant a mòvere àteras trasmissiones in sardu pro pitzinnos e mannos.

Bos invitamus a nos sighire in sas frecuèntzias 98.700 Mhz (Bosa); 103.800 Mhz (Bosa-Pianalza); 89.600 Mhz (Sardigna tzentru-otzidentale).

Pro s'àudio in Internet si podet chircare in su situ www.radioplanargia.net (setzione "streaming").

(GF.P.) 

Progetu "Sa limba sarda vivet" cun s'Unione Comunes de Pianalza

In su mese de freàrgiu 2023 est partidu su progetu "Sa limba sarda vivet", destinadu a sos Comunes de s'Unione de Pianalza.

Su progetu previdet sa presèntzia de sas operadoras in su capufilera (sa sede de s'Unione, in carrera Azuni 9 in Bosa) e una sèrie de laboratòrios in sos comunes aderentes.

Ocannu s'Ufìtziu Limba Sarda at ativadu una collaboratzione cun s'Universidade de sas Tres Edades, predisponende momentos de formatzione, cineforum e àteras atividades pro valorizare sa limba nostra.

Est in cantieri finas sa publicatzione de materiale didàticu pro sos pitzinnos.

Mèrcuris 22 de martzu s'est fata sa presentatzione a sos sìndigos e a sos sòtzios de UniTre.

Publicamus duos artìculos chi faeddant de su progetu.

Gràtzias a su cardiòlogu Delogu sa limba sarda nch’intrat a s’ispidale de Santu ‘Èngiu

L’ant abertu dae pagas dies, cun sa punna de nche fàghere intrare sa limba sarda a intro de s’ispidale pro afortigare su raportu intre malàidos e personale sanitàriu.

Est s’isportellu de limba sarda abertu in s’ispidale Nostra Signora de Bonària in Santu ‘Èngiu (San Gavino Monreale), nàschidu dae su progetu “Coru Sardu” ideadu in su repartu de cardiologia dirìgidu dae su primàriu Gianfranco Delogu (originàriu de Iscanu) e sustènnida dae su diretore de sa ASL Giorgio Carboni.

S’idea fiat de permìtere a sos malàidos chi benint dae sas biddas de tènnere informatziones in sa limba chi connoschent mègius.

S’isportellu, curadu dae sa dita Boxis, s’agatat in s’intrada a curtzu a s’Ufìtziu de su ticket: una borta a sa chida un’operadore at a èssere a disponimentu de sa gente chi cheret retzire informatziones in sardu. In prus, at a èssere ativu finas in su repartu dirìgidu dae Gianfranco Delogu, pro aprontare sos materiales chi pertocant sas maladias cardiològicas (chi s’ant a pòdere agatare finas in su situ internet de sa ASL) e pro fàghere atividades in sardu chi agiuent a afortigare su raportu intre malàidos e personale sanitàriu.

Dotore Delogu giai dae paritzos annos fiat dende custu servìtziu, tantu est beru chi s'Ufìtziu Limba Sarda de Pianalza e Montiferru otzidentale aiat fatu sa bortadura in sardu de su Vademecum pro chie at tentu impiantadu su pacemaker, comente aìamus iscritu in un'artìculu de su 2020.

Su progetu, finantziadu cun sa lege 482/1999 e sa lege regionale 22/2018, previdet finas a sa formatzione de sos operadores sanitàrios, cun cursos gratùitos de livellu base e avantzadu chi ant a agiuare a sos operadores sanitàrios a faeddare in sardu cun sos malàidos e chi s’ant a fàghere in sa mediateca posta disponimentu dae s’Amministratzione comunale.

(GF.P.)

In Biella “Santa missa cantada” in sardu cun su cardinale Miglio e su pìscamu Farinella

Su 20 de santandria 2022, pro sa solennidade de Cristos Re de s’Universu, su Tzìrculu culturale sardu “Su Nuraghe” de Biella at organizadu una missa in sardu in s’àrea monumentale de Nuraghe Chervu, in s’intrada de Biella.

Sa Missa l’at presèdida su cardinale Arrigo Miglio (archipìscamu metropolita emèritu de Casteddu) e b’at cuntzelebradu mussegnore Roberto Farinella (pìscamu de sa diòtzesi de Biella). Fiant presentes autoridades religiosas, tziviles e militares cun su sutasegretàriu de Istadu a su Ministèriu de sa Giustìtzia on. Andrea Delmastro Delle Vedove, su presidente de su Cussìgiu regionale de su Piemonte Stefano Allasia, sìndigos bènnidos dae sos comunes italianos, prefetu e sìndigu de Biella.

Unas cantas partes de sa missa las ant fatas in sardu, faghende riferimentu a sos testos litùrgicos in limba sarda chi sunt prontos de presentare a sa Cunferèntzia Episcopale Italiana (CEI) pro otènnere sa “confirmatio” dae su “Dicastero per il culto divino e la disciplina nei sacramenti”.

Sa parte musicale l’ant animada su cuncordu “Planu de Murtas” de Putumajore, “Le voci di Su Nuraghe” de Biella e sa banda militare de sa Brigata tataresa.

Finida sa missa, sa protzessione de gente est andada a cara a Nuraghe Chervu, cussu nuraghe fraigadu dae su Tzìrculu de sos sardos in su 2008 pro ammentare sos mortos de sa Gherra Europea.

In ie, su su cardinale Miglio e su pìscamu Farinella ant beneitu su segundu grupu de pedras de memòria, chi ammentant nùmenes, datas e logos de provenièntzia de sos mortos e a pustis sas fèminas sardas, sighende unu ritu antigu, lis ant betadu frores e trigu.

Su vìdeu de sa missa si podet abbaidare incarchende in su link https://www.youtube.com/watch?v=vhTtLOVLb2o

(GF.P.)